Avantatges sobre el corrent altern:
1-el valor màxim del corrent altern és molt alt i de vegades pot ser perillós, així s'exigeix un major aïllament.
2-mentre el poder de DC emet una descàrrega elèctrica que repel. leix el cos humà, el corrent altern dibuixa la persona que toca-lo directament.
3-inferiors voltatges es poden transmetre electricitat a través de cables, ja que són menys resistents a l'actual directe.
4-un dels principals avantatges és que el poder de DC pot ser emmagatzemada en bateries, això és, sens dubte, un gran avantatge sobre el corrent altern.
5-DC és molt més segur que el corrent altern.
PRODUCCIÓ, TRANSPORT, I DISTRIBUCIÓ DE L'ENERGÍA ELÈCTRICA:
EL REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ:
El reglament electrotècnic per a baixa tensió, també conegut com a REBT, és el reglament de caràcter tècnic de seguretat industrial que recull el conjunt d'especificacions tècniques relatives al marc normatiu en el camp de les instal·lacions elèctriques de baixa tensió.
El REBT, estableix les condicions tècniques i garanties que han de complir les instal·lacions elèctriques connectades a una font de subministri en els límits de baixa tensió, els quals d'acord amb aquest reglament, són una tensió igual o inferior a 1.000 Volts en corrent altern i una tensió igual o inferior a 1.500 volts en corrent continu. L'actual reglament, va substituir el reglament aprovat pel decret franquista 2413/1973, de 20 de setembre, el qual va ser vigent durant trenta anys. L'antic reglament va establir un esquema normatiu, basat en un reglament marc i unes instruccions tècniques complementàries (ITC), les quals desenvolupen aspectes específics. Aquest esquema, es va mantenir en el nou reglament i, és el format que s'utilitza en la majoria de reglaments tècnics de seguretat industrial.
A Espanya, l'actual REBT es va aprovar mitjançant el Reial Decret 842/2002, de 2 d'agost. Al territori administrat per la Generalitat de Catalunya, aquest és d'aplicació directa d'acord amb la disposició transitòria setena de la Llei 12/2008, del 31 de juliol, de seguretat industrial, la qual estableix que fins que el Govern català no aprovi els reglaments tècnics de seguretat industrial, pel que fa a les especificacions tècniques de seguretat relatives a les activitats i les instal·lacions industrials són aplicables els reglaments corresponents a la normativa de l'estat espanyol en matèria de seguretat industrial en tot allò que no entri en contradicció amb la normativa catalana.
INSTALACIÓ D'ENLLAÇ:
La instal·lació d'enllaç és la instal·lació que uneix la xarxa de distribució pública amb la instal·lació interior de cada habitatge. Aquesta instal·lació està formada pels següents elements: l'escomesa o connexió general, la caixa general de protecció, la línia general d'alimentació, la centralització de comptadors i la derivació individual.
QUADRE GENERAL DE COMANDAMENT I PROTECCIÓ:
-Interruptor de control de potencia maxima (ICPM).
Es un interruptor magnetotermic (proteccio contra sobrecarregues i curtcircuits) que te la funcio d'evitar que la potencia subministrada per la companyia superi la potencia contractada per l'usuari.
-Interruptor general automatic (IGA).
És i'interruptor general de la instal·lacio interior.Es pot accionar manualment i disposa de proteccio contra sobrecarregues i curtcircuits.
-Interruptor diferencial (ID) d'alta sensibilitat (Is>30mA, valor del corrent derivat a terra a partir del qual desconnecta la instal·lacio). Es l'aparell encarregat de protegir les persones de contactes directes i indirectes. La seva funcio es detectar els corrents de fuita; tambe constitueix una proteccio molt eficaç contra incendis en limitar a potencies molt baixes les fuites d'energia electrica per defecte d'aillament. S'ha d'instal·lar, almenys, un ID per a cada cinc cirtcuits d'alimentació.
-Petits interruptors automatics (PIA)
Son interruptors magnetotermics que protegeixen de sobrecarregues i curtcircuits a cadascun dels circuits de la instalacio interior.
-Dispositiu de proteccio contra sobretensions (DPS)
Tambe anomenat descarregador, es un dispositiu que en detectar una sobretensio perillosa per a la instal·lacio la desvia directament cap al terra de la instal·lacio a traves dels conductors de protecció.
-Born de terra
És el punt de connexio de la xarxa de proteccio interior(conductors amb aïllament verd-groc), que uneix les carcasses metàl·liques dels receptors a traves dels conductors de proteccio de la derivacio individual amb la presa de terra de l'edifici. tambe serveix per verificar l'aïllament, respecte de terra, dels diferents conductors actius. Esta situat a l'interior del quadre de comandament i protecció.
TIPUS DE CONDUCTORS I EL SEU CODI:
Són molts els materials que es necessiten per fer una instal·lació elèctrica, a més són molt cars i el preu segueix pujant, sobretot el preu del coure, que als últims anys s'ha triplicat. Per això es fa necessari estalviar i optimitzar les instal·lacions. Per aconseguir aquesta optimització, cal fer un bon ús dels materials. Emprar el que cal, ni més ni menys.
L'element més importat és el cable elèctric, pel qual passen els electrons que porten l'energia elèctrica, i sense el qual seria impossible l'execució d'una instal·lació elèctrica. Però a més del cable són necessaris altres elements que fan la instal·lació més segura i fiable. I això és el que pretén la reglamentació, en concret, el Reglament electrotècnic per a baixa tensió (REBT) i la normativa UNE (una norma espanyola), fer les instal·lacions més segures i fiables.
Els elements, a més del cable, són els tubs i les canalitzacions que protegeixen els conductors enfront de deterioraments que puguin vindre de l'exterior (aigua, cops…).
Tant el conductor com els altres elements, cal que tinguin unes dimensions i característiques suficients, i això només és possible gràcies a les reglamentacions (REBT) i a les normalitzacions (UNE).
Hi ha, a més, una part molt important per portar a terme la instal·lació: les caixes de derivació i les connexions. És a dir, no es permet fer qualsevol connexió, en qualsevol lloc, un costum molt generalitzat en el món no professional de l'electricitat. Una mala connexió en un mal lloc és font de moltes avaries i en el pitjor dels casos de greus accidents i incendis.
L'element més importat és el cable elèctric, pel qual passen els electrons que porten l'energia elèctrica, i sense el qual seria impossible l'execució d'una instal·lació elèctrica. Però a més del cable són necessaris altres elements que fan la instal·lació més segura i fiable. I això és el que pretén la reglamentació, en concret, el Reglament electrotècnic per a baixa tensió (REBT) i la normativa UNE (una norma espanyola), fer les instal·lacions més segures i fiables.
Els elements, a més del cable, són els tubs i les canalitzacions que protegeixen els conductors enfront de deterioraments que puguin vindre de l'exterior (aigua, cops…).
Tant el conductor com els altres elements, cal que tinguin unes dimensions i característiques suficients, i això només és possible gràcies a les reglamentacions (REBT) i a les normalitzacions (UNE).
Hi ha, a més, una part molt important per portar a terme la instal·lació: les caixes de derivació i les connexions. És a dir, no es permet fer qualsevol connexió, en qualsevol lloc, un costum molt generalitzat en el món no professional de l'electricitat. Una mala connexió en un mal lloc és font de moltes avaries i en el pitjor dels casos de greus accidents i incendis.
El cable elèctric
El fil elèctric consta d'aïllant (part externa) i conductor (part interna). El conductor només té un fil.
L'element per on som capaços d'enviar l'energia o el corrent elèctric, des d'allà on es disposa fins on es consumeix, és el cable elèctric.
El cable elèctric, com qualsevol altre objecte de la tècnica o de la ciència, cal estudiar-lo per veure com funciona. D'aquesta manera aprofitem al màxim els avantatges, i reduïm al mínim els possibles inconvenients. El cable, doncs, divideix en dues parts o components físics: el conductori l'aïllant. El conjunt conductor i aïllant és el que normalment anomenem cable elèctric.
El cable elèctric té a dins un gran nombre de fils caragolats
El REBT entén percable elèctric el conjunt constituït per un o més conductors aïllats, el seu revestiment individual, l'eventual protecció del conjunt, i els eventuals revestiments de protecció que es disposin. Pot tenir, a més, un o més conductors no aïllats.
Mànega o cable multipolar
Per a l'estudi del conductor elèctric ens aprofitem dels avenços de la física i la matemàtica en aquest camp. El que es tracta és d'associar els fenòmens físics a les fórmules matemàtiques que ens interessen per després poder conèixer i dimensionar una instal·lació elèctrica.
El fenomen més important associat al conductor elèctric és la resistència que aquest ofereix al pas dels electrons.
La resistència és un element molt important, ja que en funció d'aquest el conductor s'escalfarà més o menys. Que un conductor s'escalfi és poc desitjable perquè els conductors porten uns aïllants plàstics que no suporten altes temperatures, es fonen. Aquesta escalfor també pot ser el començament d'un incendi. Aquest fenomen d'escalfament és també conegut com a efecte Joule, en honor al seu descobridor.
Els conductors no poden tenir qualsevol diàmetre, ni tampoc poden ser del color que més ens agradi per motius estètics. El conductor, per seguretat, fiabilitat i per reduir costos són d'uns diàmetres fixos i d'uns colors que varien depenent de la funció que desenvolupen dins de la instal·lació.
Pel que fa als aïllants, són de materials polimèrics. N'hi ha principalment de dos tipus: els termoplàstics, que aguanten només fins als 70 ºC de temperatura, però que són barats; i els termoplàstics, que aguanten fins a 90 ºC de temperatura i que són més cars. A més a més, hi altres tipus per a aplicacions especials, com ara que siguin elàstics o que no facin fum en cremar-se. A més, els aïllants tenen diferents colors que ens vénen imposats per les reglamentacions i normalitzacions per distingir les diferents funcions que tenen dins la instal·lació. I no per qüestions estètiques, o imposicions dels fabricants.
Pel que fa al nom que el cable elèctric pren en el món professional de l'electricitat és molt divers. S'utilitzen altres paraules, a més de cable elèctric, per diferenciar tipus o agrupacions de conductors elèctrics i aïllaments. A continuació us presentem tot un seguit de termes específics per parlar de material elèctric amb propietat:
- Fil: conductor cilíndric unipolar i amb un únic fil de coure o alumini.
- Cable o cable unipolar: conductor elèctric format per diversos fils enrotllats amb espiral.
- Mànega o cable multipolar: conjunt de fils o cables aïllats amb una coberta exterior comuna a tots aquests.
- Pletina: conductor de secció rectangular. Emprat en quadres elèctrics i bobinatges de motors i transformadors de potència elevada.
POTÈNCIA:
Potència contractada:
://www.institutelpalau.com/dep_elec/Material_Web_Installacions_electriques_GM/M2_installacionshttp%20%20interiors/ud1/na2/index.html
Potència instal·lada:
No hay comentarios:
Publicar un comentario